26/06/2015

CAL FOMENTAR LA CREACIÓ DE CÒRNIES ARTIFICIALS PERQUÈ PERMETRÀ AUGMENTAR EL NÚMERO DE TRASPLANTAMENTS

A Espanya, un terç de les còrnies humanes donades es va haver de desestimar.

Els experts han fet una posada al dia en patologies tan freqüents com l'ull sec i les intervencions de cataractes o de cirurgia refractiva.

També han analitzat els últims avenços en malalties asimptomàtiques i molt agressives, com el glaucoma, la DMAE o la retinopatia diabètica.

Els trasplantaments de còrnies artificials, els col.liris a partir de la sang del pacient per a l'ull sec, el femtolàser per a les operacions de cataractes o les tècniques per detectar malalties com la DMAE han estat alguns temes de REVISIÓ ANUAL d'ESTEVE. Durant dos dies, Àvila ha estat la capital de l'oftalmologia reunint especialistes de tota Espanya per debatre els avenços més importants presentats enguany en els congressos més prestigiosos del món.

Crear còrnies artificials que permetin una alternativa a les còrnies humanes, amb procediments mínimament invasius i sense riscos de rebuig dels teixits trasplantats, és un dels reptes més ambiciosos a mig termini de l'oftalmologia.

Encara està en fase experimental, però obre moltes possibilitats, perquè les còrnies són un dels òrgans més demandats i un dels transplantaments de teixits més freqüents. Segons l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), el 2013 es van obtenir 5.144 còrnies, el 30% de les quals es van haver de desestimar per a trasplantament - el 27% per problemes del donant i el 73% per problemes durant el processament. En total, es van fer 3.465 trasplantaments.

"El futur és la medicina regenerativa", afirma el Prof. Luis Fernández-Vega, president de la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO) i coordinador científic de REVISIÓ ANUAL ESTEVE. "Les còrnies artificials ofereixen importants avantatges enfront dels trasplantaments convencionals. A més, permetran augmentar el nombre de trasplantaments i reduir les llistes d'espera, ja que no dependrem dels donants".

Un altre objectiu d'aquestes investigacions són les còrnies artificials per capes per als transplantaments lamel.lars o parcials. "La intervenció és menys agressiva, s'implanta menys teixit i, per tant, el risc de rebuig es redueix del 20% dels totals al 2% dels parcials. A més, la còrnia d'un donant pot servir per a dos pacients".

La taula rodona de superfície ocular i còrnia també ha abordat el queratocon, malaltia de base genètica que sorgeix a partir dels 20 anys i on la còrnia adquireix una forma cònica en lloc de circular, debatent els avenços en l'aplicació de la teràpia de referència en aquesta patologia: l'impacte de segments intracorneals –segments de plàstic- que regularitzen la superfície corneal.

Finalment, en ull sec, que afecta sobre tot a dones més grans dels 50 anys, s'està millorant el tractament amb col.liris produïts a partir de la sang del pacient. "Enriquits amb plaquetes, ajuden a lubricar i millorar la cicatrització de ferides a l'ull. El tractament no és nou, però ara es fa servir molt més". Una altra teràpia, sobre tot en persones que passen moltes hores davant d'una pantalla i que poden tenir símptomes d'ull sec és l'ús freqüent de llàgrimes artificials.

REVISIÓ és una trobada organitzada i patrocinada per ESTEVE avalada per les principals societats científiques d'oftalmologia: la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO), la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto Refractiva (SECOIR), la Societat Espanyola de Glaucoma (SEG), la Sociedad Española de Superfície Ocular i Còrnia (GESOC), la Societat Espanyola de Retina i Vitri (SERV) i la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària (SECPOO).


Retina i glaucoma: un rellotge amb compte enrere

Una taula rodona de REVISIÓ s'ha centrat en la retina, en les patologies més freqüents i els tractaments amb tècniques de vitrectomia i de làser. A més, s'ha destacat la importància de les revisions periòdiques per a detectar malalties asimptomàtiques en les seves primeres fases, però molt agressives i que poden arribar a causar pèrdua de la visió central, com la DMAE o la retinopatia diabètica. Segons el Prof. Fernández-Vega, "a partir dels 40, la visita a l'oftalmòleg hauria de ser un hàbit adquirit".

En la DMAE o degeneració macular associada a l'edat, que afecta a una part de la retina, la màcula, els experts han analitzat quines són les teràpies disponibles actualment. En l'exudativa o humida –la més greu- s'apliquen unes "injeccions intravítries de productes antiangiogènics que eviten la proliferació de vasos sanguinis anòmals en la màcula que causen la pèrdua de visió, aconseguint conservar la visió i fins i tot millorar-la". En la seca -el 80% dels casos- se segueix investigant, perquè encara que no produeix ceguesa absoluta, per ara no té un tractament eficaç, i a més hi ha risc de que evolucioni a DMAE humida.

També s'ha tractat, aquest cop en la taula rodona dedicada al glaucoma, els reptes més importants en el seu abordatge i els mètodes diagnòstics disponibles avui dia, com "aparells que mesuren les fibres del nervi òptic, els camps visuals, i els tonòmetres que mesuren la pressió de l'ull. I també els tractaments en base a col.liris o làser o els procediments quirúrgics, com per exemple la trabeculectomia, les escleroctomies no perforants, les vàlvules de drenatge,…"

El glaucoma, produït per un augment de la pressió de l'ull que danya el nervi òptic, és "un altre clar exemple de malaltia silenciosa, molt agressiva i que no produeix dolor ni molèsties. Quan el pacient se n'adona, el camp visual és molt reduït - com si mirés a través d'un tub o d'un canó d'escopeta", explica el Prof. Fernández-Vega. Del milió de persones amb glaucoma, la meitat estaria sense diagnosticar.


Un gran avenç en cirurgia ocular: les lents multifocals

La cirurgia refractiva és un tema molt important en l'especialitat. En la trobada s'han analitzat tots els tractaments per lluitar contra els defectes de graduació: miopia, hipermetropia, astigmatisme i vista cansada, principalment, "entre elles els làsers i les lents fàquiques que posem sobre el cristal.lí".

Aquestes tècniques aconsegueixen tractar fins a 15 diòptries en miopia, 5 ó 6 en hipermetropia i l'astigmatisme. "En vista cansada tractem pacients mes grans de 55 anys, però aquí traiem el cristal.lí i posem una lent multifocal". En aquest cas, el femtolàser ha demostrat "oferir més seguretat al pacient, els resultats són millors i les complicacions es redueixen gràcies a aquesta tècnica".

També s'ha parlat de les noves tècniques en la cirurgia de les cataractes que es milloren amb el femtolàser permetent fer una cirurgia més eficaç i segura, disminuint per tant el número de complicacions. En aquests casos també l'ús de les noves lents multifocals, (trifocals, de focus estès, etc.), fan possible que el pacient després de la cirurgia no hagi d'utilitzar cap mena d'ulleres.

Finalment, l'actual edició de REVISIÓ ESTEVE ha dedicat una taula rodona a l'oculoplàstia, "perquè l'oftalmòleg està cada cop més involucrat en la plàstia ocular, la cirurgia que implica les parts externes de l'ull. Hi estan implicades altres especialitats, com els cirurgians plàstics o maxil.lofacials, però és un terreny que cal ser abordat per l'oftalmòleg, perquè correspon a la seva especialitat". Inclou un gran ventall de cirurgies: caiguda de la parpella (ptosis), blefaroplàstia (excés de pell en la parpella), anomalies de posició de les parpelles (entropi i ectopi), tumors,… "on la vessant estètica també hi juga un paper".

Pots seguir a ESTEVE a Twitter a twitter.com/esteve_news.