Durant l'acte d'inauguració del nou curs a la Reial Acadèmia de Medicina, el president d'honor d'ESTEVE, el Dr Josep Esteve, ha afirmat que l'esforç de les inversions en R+D+I s'han de canalitzar mitjançant fons públics i privats, i que el mecenatge serà clau per a la recuperació econòmica. En el seu discurs "Reflexions entorn de la filantropia en recerca i innovació biosanitària a Catalunya", ha incidit en la necessitat de reformar la llei actual i adoptar mesures que afavoreixin les inversions filantròpiques i el micromecenatge com estratègies de finançament per a la investigació biomèdica i la atracció de talent al nostre país.

"L'actual manca de suport a la investigació per part de l'Estat constitueix una amenaça per al desenvolupament tècnic i científic del país, l'està asfixiant", ha assegurat el Dr Josep Esteve. "La crisi ha deixat la seva empremta en un retrocés de la investigació i cal trobar noves fonts de finançament que permetin iniciar nous projectes i mantenir-los en el temps, perquè podem enfonsar dècades d'esforç en pocs anys de penúries". Una cosa que "s'ha de tenir molt en compte", sobretot perquè "el beneficiari final de la investigació biomèdica serà la mateixa societat".

La R+D+I s'ha emportat una de les pitjors parts del gran ajust econòmic. I a Catalunya, on la important aposta per la R+D+I biomèdica en els darrers anys s'ha traduït en grans centres investigadors i científics i en una investigació biomèdica de qualitat, la retallada en ciència, desenvolupament tecnològic i innovació ha estat doble. Per part del Govern espanyol, l'ajust ha estat del 40 % respecte a les xifres del 2009, mentre que per part de la Generalitat s'ha situat en el 27% des de l'inici de les retallades el 2010 i fins als pressupostos de 2014 (passant de 608 milions a 442 milions d'euros).

La situació actual podria qualificar-se de impròpia d'un país que aposta per la seva recuperació econòmica i industrial i que hauria de fomentar el seu potencial investigador humà". A això, ha afegit que "no només bloquegem la captació de talent, sinó que afavorim la marxa a l'estranger dels científics amb més capacitat investigadora".

Davant d'aquest panorama, el lògic és "potenciar les inversions privades en diferents formes per permetre l'aparició de noves estratègies de finançament. Mentre les aportacions de les administracions públiques segueixen baixant, resultaran fonamentals per revertir la situació, ja sigui mitjançant inversions de risc amb component filantròpic, mecenatge o crowdfunding". Però per assolir aquest objectiu cal realitzar un canvi cultural i adoptar noves mesures que permetin impulsar de forma important aquestes activitats.


Una llei de mecenatge que afavoreixi una nova filantropia

Bàsicament, hi ha dos punts especialment crítics. El primer, que a Espanya la inversió privada i les col.laboracions publico-privades en R+D+I no tenen la mateixa tradició ni pes que a la resta d'Europa o als Estats Units. "En termes generals, la societat civil creu que la contribució en la R+D+I ha de ser únicament estatal i no hi ha una implicació ni consciència suficients per participar", cosa contradictòria segons el Dr Josep Esteve "quan a Catalunya podem presumir de grans investigadors reconeguts internacionalment, com Josep Baselga, Valentí Fuster, Joan Massagué, Manel Esteller i molts altres ".

Per revertir aquesta tendència i impulsar la filantropia és fonamental "crear un estat d'opinió favorable, apropant encara més la ciència i la tecnologia a la societat civil amb la complicitat dels científics i de les institucions de prestigi i excel.lència acadèmica, com és el cas de la Reial Acadèmia de Medicina, i els mitjans de comunicació, i també buscant canals que aportin un reconeixement públic al paper dels mecenes".

El segon punt crític és "l'insuficient suport legal i l'escàs incentiu fiscal a les donacions, que són un seriós obstacle i generen grans dificultats per augmentar aquestes activitats", ha explicat Esteve. "L'extraordinari retard en la publicació d'una nova llei de mecenatge espanyola suposa una anormalitat legal i institucional injustificable", perquè aquesta mesura hauria de contribuir de manera significativa a impulsar aquestes iniciatives i, a la vegada, fomentar l'atracció de talent que ha hagut de marxar a l'estranger.

Actualment, a Espanya les donacions equivalen a una deducció del 25% en l'IRPF o d'un 35% en l'impost de societats. Però a França, per exemple, aquest percentatge augmenta fins al 65 %. "Seria bo aconseguir aquesta deducció i estendre també les deduccions de particulars al 70% en l'IRPF. També haurien de contemplar les inversions de risc amb component filantròpic, és a dir, aquelles inversions que busquen una rendibilitat modesta amb un clar objectiu social", segons el Dr Josep Esteve.

Aquí ha destacat la captació d'inversió privada que la Generalitat de Catalunya afavoreix mitjançant la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l'objectiu de facilitar la connexió entre la recerca pública i el sector privat i potenciar el desenvolupament del sector del mecenatge vinculat al coneixement científic, iniciant per a això diferents iniciatives per modificar el marc fiscal de la filantropia i millorar la seva percepció social .

El paper de les fundacions i d'altres institucions sense ànim de lucre serà molt important, segons el Dr Josep Esteve. Així, durant la inauguració del nou curs a la Reial Acadèmia de Medicina, ha esmentat a la Fundació Ramón Areces i la Fundació Juan March com "alguns dels exemples més destacats a Espanya de filantropia científica, amb molts punts en comú amb els grans mecenes nord-americans". En l'àmbit català, ha assenyalat, i l'extraordinari treball de la Fundació Cellex, la Fundació i Obra Social "la Caixa" i moltes altres, màxim exponent de suport a projectes d'investigació biomèdica.