OLGA GRAU: Com ha evolucionat el negoci d'Esteve després de la reestructuració portada a terme l'any 2013? La crisi ha tingut una repercussió molt transversal. El nostre sector depèn molt de la despesa publica i s'ha vist molt afectat, encara que no d'una manera immediata, sinó a partir del 2011 i el 2012. Dins de la despesa sanitària, la partida que s'ha reduït més ha estat la farmacèutica, fins al nivell del 2003, cosa que ha accelerat la penetració dels medicaments genèrics. Nosaltres vam fer canvis estructurals per garantir que ens adaptàvem al nou entorn buscant el menor impacte possible en els nostres col.laboradors i sense posar en perill la R+D. Es molt perillós retallar una partida com la de la R1-13 perquè pots tenir un estalvi a curt termini però un impacte substancial a mitjà termini al posar en risc la sostenibilitat.

ENRIC HERNANDEZ: Per què han patit més la crisi les farmacèutiques locals que les multinacionals? No van fer els deures de la internacionalització en els anys bons?

Els mercats locals són molt importants fins i tot per a les multinacionals que són globals. És veritat que la industria espanyola no tenia el mateix grau d'exposició internacional que les multinacionals, però si que s'han fet els deures. Companyies com Ferrer, Almirall o nosaltres mateixos tenim vocació internacional des dels anys 70. Per a nosaltres Espanya suposa al voltant del 40% de la facturació, i abans de la crisi per sobre del 50%. Una de les raons per adaptar la nostra estructura és que prevalem que el mercat espanyol no recuperarà els nivells anteriors, encara que seguirà havent-hi una necessitat de progressos en la medicina en algunes malalties que no estan ben tractades i altres que s'acaben cronificant.

Per a descarregar la noticia complerta fes clic en el PDF