15/04/2016

LA CRONICITAT CANVIARÀ ELS PARADIGMES SANITARIS I SOCIALS DELS ÚLTIMS 30 ANYS

En gran mesura, la cronicitat és conseqüència de l'èxit del sistema sanitari per guarir les patologies agudes, convertint-se en l'entorn assistencial majoritari.

Aquest context augmentarà la seva influència pel major envelliment i complexitat de les necessitats sociosanitàries en un ambient de crisi econòmica. Desenvolupar polítiques d'atenció a la cronicitat és el principal repte dels sistemes de salut.

Segons les conclusions del "II Encuentro Interautonómico en Cronicidad" (EIC) sota el lema "fent que la coses passin" organitzat per ESTEVE, els elements clau de l'èxit en la implementació d'aquestes polítiques són: la integració dels sistemes d'informació, la promoció del lideratge clínic, la determinació política i la formació de professionals.

"No estem en una època de canvis, sinó en un canvi d'època, on el nou context sanitari i social i les noves necessitats transformaran els paradigmes dels últims 30 anys". Per afrontar aquest repte, les claus passen per la integració de les TIC, pel lideratge dels professionals, per unes polítiques actives i per un esforç formatiu que doni pas a un model d'atenció integral i integrada. Són les principals conclusions del "II Encuentro Interautonómico en Cronicidad" organitzat per ESTEVE extretes a partir d'un qüestionari enviat prèviament als responsables de cronicitat de les diferents comunitats autònomes i membres del comitè científic de l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat en el Sistema Nacional de salut del Ministeri de Sanitat.
Aquest canvi de paradigmes ve determinat per l'envelliment de la població; l'augment de la cronicitat, amb una major prevalença de malalties més complexes; el nou marc social, amb una societat més diversa, amb noves tipologies i nous recursos al seu abast; i el context permanent de crisi econòmica. "I Espanya reuneix totes i cadascuna de les variables d'aquesta equació", explica el Dr. Carles Blay, membre del comitè científic del II EIC i responsable operatiu del Programa de Prevenció i Atenció de la Cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

A més del Dr. Carles Blay, al II EIC han participat els membres del comitè científic: Carmen García Cubero, Cap de l'Àrea de Cronicitat de la Subdirecció General de Continuïtat Assistencial de la Comunitat de Madrid; Mª Nuria Fernández de Cano Martín, subdirectora general de Continuïtat Assistencial de la Direcció General de Coordinació de l'Assistència Sanitària de la Comunitat de Madrid.
Quins són els factors clau perquè aquest canvi sigui un èxit? I quines les barreres a superar? Anem per bon camí? El II Encuentro Interautonómico en Cronicidad "Haciendo que las cosas pasen", organitzat per ESTEVE i celebrat recentment a Madrid, pretén identificar des de l'experiència real dels planificadors els factors i les palanques de canvi, fomentar la participació de referents en cronicitat dels àmbits ministerial i de les diverses CCAA per debatre aquestes i altres qüestions del nostre sistema a través d'un qüestionari que va ser presentat a la mateixa trobada.

Cal tenir en compte dos factors: primer, que el 2050 serem el tercer país amb la població més gran del món, per darrere del Japó i Corea del Sud. I, segon, que la conjuntura de crisi econòmica seguirà afectant el país els propers anys. "Estem obligats a iniciar ja aquest canvi. Estem al principi d'una transformació en profunditat de l'actual model d'atenció a les necessitats de salut de les persones i hauríem de dur a terme el gran gruix d'aquesta transformació en menys d'una dècada".

Una de les principals conclusions és que, si bé els ritmes d'implementació d'aquest nou model assistencial són diferents en cada CCAA, els elements que afavoreixen el seu èxit i les barreres a superar són molt similars. "Amb la qual cosa, podem aprendre molt els uns dels altres i trobar estratègies comunes que ens permetin avançar més ràpidament en la implementació de les estratègies en cronicitat", el Dr. Blay, membre del comitè científic de l'EIC i dinamitzador de la trobada, destaca que "les conclusions també són coherents amb el que s'està publicant i portant a terme a nivell internacional, de manera que estem ben posicionats per fer realitat aquest canvi en els propers anys".

El repte: una atenció integral i integrada

A Espanya la meitat de la població, és a dir, més de 20 milions de persones pateixen almenys una malaltia crònica. I, passats els 65 anys, tenen de mitjana quatre, segons l'informe de la "Sociedad Española de Directivos de la Salud" (SEDISA) . A més, aquestes patologies suposen el 80% de les consultes d'Atenció Primària i el 60% dels ingressos.
"La cronicitat està transformant el model sanitari i social en un altre completament diferent, i el perfil i les habilitats dels professionals també seran diferents. És un repte conseqüència de l'èxit del sistema sanitari en el control de les malalties agudes ", segons el Dr. Blay. "Ara hem d'anar cap a una atenció integral i integrada, és a dir, on tots els agents dels sectors sanitari i social aprenguin a treballar en col·laboració per atendre les necessitats del pacient d'una forma global, que incorpori totes les dimensions de la persona, així com els seus valors i preferències ".

Això suposarà una ruptura dels paradigmes tradicionals, passar d'un enfocament centrat en la malaltia a un altre basat en el pacient, d'un abordatge paternalista a una medicina deliberativa, del rol passiu del pacient a un malalt actiu i apoderat en el maneig de la seva patologia , d'un treball individual a una col·laboració multidisciplinària i interdisciplinària. I amb una integració dels àmbits sanitari i social. Tot per ser més efectius, eficients i congruents amb les expectatives de les persones.

Segons els resultats obtinguts a partir dels qüestionaris que els responsables de cronicitat de les diferents CCAA i de l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat en el Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat han respost al II EIC, s'han identificat quatre palanques fonamentals per dur a terme la transformació de l'actual model sanitari i social a Espanya.
La primera, la integració de les tecnologies, dels sistemes informàtics i d'informació (històries clíniques, registres únics, ...), que han de ser interoperables i permetre intercanviar dades i facilitar la comunicació entre professionals i entre professionals i pacients. "Segons els assistents al II EIC, la integració tecnològica sembla ser la millor manera de superar les barreres de la integració assistencial".

La segona és comptar amb líders professionals que modelitzin les noves propostes assistencials i transmetin els beneficis de les estratègies en cronicitat i de l'atenció integrada. "El perfil dels professionals i dels equips assistencials ha d'evolucionar i ho ha de fer fonamentalment en base a les propostes dels referents clínics".

En aquest context, la determinació política esdevé "un tema crucial a resoldre, que necessita un lideratge polític clarivident, assertiu i amb una visió a mig i a llarg termini centrada en les necessitats de les persones". I, finalment, els assistents a la II EIC contemplen dos elements clau: d'una banda, la formació i capacitació dels professionals en l'atenció de les noves realitats i, d'altra banda, l'adopció per part d'Atenció Primària d'un paper protagonista des d'una posició de lideratge comunitari que faciliti aquesta transformació.



Pots seguir a ESTEVE a Twitter a través d'aquest enllaç
twitter.com/esteve_news.