24/09/2015

LA DESPESA PER PACIENT CRÒNIC ÉS CINC VEGADES SUPERIOR A LA RESTA DE POBLACIÓ

Segons els experts reunits en el IV Symposium Internacional de Gestió en Atenció Primària, cal adaptar el model sanitari.

Això obliga a un nou model basat en la integració clínica i de cures.

Amb l'actual model de gestió, més del 70% de la despesa sanitària total està vinculada a l'atenció de la cronicitat, principal càrrega per al sistema.

L'envelliment de la societat i la taxa de pacients crònics, que a Espanya serà del 78% en 2020 segons l'OMS, segueixen sent l'assignatura pendent del model de gestió. Per garantir la sostenibilitat futura, la clau està en la integració de serveis. Aquests dies, experts espanyols i estrangers s'han reunit al IV Symposium Internacional de Gestió en Atenció Primària, organitzat per la Societat Espanyola de Directius d'Atenció Primària (SEDAP) i ESTEVE, per posar sobre la taula quines experiències s'estan duent a terme i quins són els reptes encara pendents.

L'augment de la cronicitat no només és un fet. És una prioritat. Actualment, el 80% de les consultes d'Atenció Primària (AP) i el 60% dels ingressos hospitalaris corresponen a pacients crònics. És més, les patologies cròniques són la principal causa de mort i discapacitat en el món i creen un desafiament en majúscules per a tots els agents del sistema sanitari: les administracions, els directius, els professionals i els pacients.

Davant d'aquesta realitat, el sistema sanitari ha d'adaptar. "Des de fa més de 30 anys els nostres hospitals estan enfocats a l'atenció de les malalties agudes i l'organització del sistema sanitari està fragmentada, no es correspon amb les necessitats dels pacients crònics. Cal un model amb major integració assistencial per atendre les necessitats actuals de salut de la població. Però encara no ha donat aquest tomb", afirma Marta Aguilera, coordinadora científica del IV Symposium Internacional de Gestió en Atenció Primària a Madrid.

El principal repte és crear un model d'integració assistencial, de serveis entre AP i Atenció Hospitalària (AH). "Necessitem un nou model d'organització sanitària per donar atenció als pacients crònics, que elimini la fragmentació que actualment existeix entre l'atenció de primer nivell i l'atenció especialitzada i que permeti tenir una continuïtat assistencial. I, per descomptat, oferir una assistència de més qualitat als pacients, que no sentin la disrupció que ara mateix hi ha en el pas d'AP a AH i també en sentit contrari".

A Espanya, unes 6 comunitats autònomes ja estan iniciant l'estratificació de pacients crònics. El IV Simposi Internacional de Gestió en Atenció Primària ha servit per intercanviar experiències a nivell nacional i també a nivell europeu. Amb aquesta finalitat, han assistit representants de les 17 comunitats autònomes, directors generals de salut, gerents d'hospitals i d'atenció primària, entre d'altres.

Integració de serveis unida a una contenció de la despesa

Un altre factor necessari per a la renovació de l'AP és garantir la sostenibilitat futura del sistema. En aquest sentit, Aguilera afirma que "les millores en la gestió no tenen per què suposar una major despesa econòmica per al Sistema Nacional de Salut".

Diversos estudis realitzats en els últims anys posen de manifest que la despesa per pacient crònic és al voltant de 5 vegades superior a la resta de la població, i fins i tot alguns treballs, com el dut a terme a la Comunitat de Navarra1, conclou que la despesa d'un pacient crònic d'alta complexitat és 12 vegades superior al d'un pacient crònic lleu i 23 vegades superior al d'un adult sa. "Però hi ha un marge important per donar una major i millor atenció i ser més eficients pel que fa al cost sanitari. Si millorem l'assistència, podem evitar hospitalitzacions i visites a urgències, que també suposen un cost elevat i que representarien una contenció de la despesa important per al sistema"
En referència al manifestat per Rafael Bengoa, la coordinadora del IV Symposium Internacional de Gestió en Atenció Primària, recorda que l'agenda és doble. "Per una banda, tenim la contenció de la despesa, fonamental en l'actual conjuntura de crisi econòmica i d'ajustos pressupostaris. I, d'altra banda, l'abordatge de la integració de serveis, essencial per adaptar el model sanitari a la realitat actual".

Una eina important és l'e-Health, on Espanya és un dels països "que millor ha fet els deures. Estem entre els primers pel que fa a la implantació de la història clínica electrònica i de la recepta electrònica ". L'e-Health facilita "la coordinació tan necessària entre AP i AH en el nou model d'integració de serveis, i amb el pacient mitjançant la telemonitorització al domicili, per exemple. No només això, sinó que també actua com a mecanisme per relacionar-se amb tot l'àmbit social, perquè en molts d'aquests processos crònics l'atenció no és només sanitària sinó sociosanitària".

Pacte a tres bandes: administració, sistema i pacient

Tots els models d'integració de serveis i especialment els orientats a la cronicitat parlen de tres nivells o pilars clau. El primer, en l'àmbit de la comunitat i de les polítiques, on entra l'Administració. El segon, referent a l'organització del propi SNS. I, el tercer, relacionat amb la interactivitat amb el pacient. Segons Marta Aguilera, "hi ha molts projectes en marxa i s'estan veient experiències a nivell local, però no hi ha un desenvolupament a nivell polític, que hauria de realitzar al voltant d'aquesta integració de serveis. I és necessari el suport de l'Administració en les estratègies d'integració de serveis".

Pots seguir a ESTEVE a Twitter a twitter.com/esteve_news.