Cal trobar fórmules per incorporar el pacient en les diferents estratègies per abordar la diabetis, perquè un pacient format és un pacient actiu i autònom i això es tradueix en una millor autocura. L'estudi 'Avaluació de formació de pacients amb diabetis', elaborat per l'Escola Andalusa de Salut Pública (EASP) amb la col.laboració d'ESTEVE, ho corrobora. Per això, els experts posen èmfasi en la importància de l'educació en diabetis, de la conscienciació i l'apoderament per aconseguir pacients capaços de prendre decisions compartides sobre la seva malaltia i modificar hàbits i estils de vida.

Toñi López Cazorla, infermera de l'Hospital Infanta Elena de Huelva, que des de fa tres anys participa en l'Aula de Diabetis d'aquest centre, afirma que "com a professional, crec que un pacient aprèn més d'un altre pacient que del mateix professional. Bàsicament perquè senten el mateix, han passat situacions semblants i expressar com és la seva vida quotidiana unida a la malaltia, els ajuda". Segons Mauricio Dueñas, president de l'Associació 'Huelva Diabetis' i formador de l'escola de pacients, "sembla que la informació sobre la diabetis es transmet millor entre els propis pacients".

L'estudi ha avaluat projectes com l'Escola de Pacients de la Conselleria d'Igualtat, Salut i Polítiques Socials i el Programa Pacient Actiu del Sistema Sanitari Públic Basc, que han realitzat tallers impartits per pacients experts en Andalusia i País Basc amb la participació de 300 persones amb diabetis.

En aquest sentit, posen de manifest que els assistents han reduït en un 33% les seves visites a Atenció Primària i que no els a calgut anar a Urgències en els últims 6 mesos. A més, coneixen millor la seva malaltia i tenen majors índexs de qualitat de vida i millors nivells d'activitat física.

Tant en Andalusia com en el País Basc, pacients i professionals afirmen que aquesta iniciativa ha suposat un punt d'inflexió en l'adopció d'hàbits de vida saludables. A més, s'ha comprovat que les persones afectades per una dolència tenen un major coneixement del maneig de la seva malaltia, la qual cosa millora la sensació d'autocontrol i confiança.

No només això. També se senten amb més recursos i habilitats per superar dificultats i expliquen que tenen una major implicació i proactivitat amb el personal sanitari. "Una altra avantatge que cal tenir en compte és que la interacció entre pacients contribueix a desmitificar les possibles conseqüències de la diabetis i ajuda a definir de forma conjunta les necessitats i preocupacions comunes".

Són conclusions que encara prenen més importància si es té present que, segons la Societat Espanyola de Diabetis, en el nostre país el 13,8% de la població té diabetis tipus 2, una malaltia que representa un factor de risc cardiovascular important i que cal controlar de forma adequada. I que té una incidència que augmentarà.

La Dra. Silvia Copetti, metge d'Atenció Primària a Catalunya que col.labora amb el Programa de Pacient Expert, afirma que aquests talleres "ens permeten adonar-nos de que molts cops no acabem d'impactar i impregnar amb els nostres missatges, mentre que el pacient expert, molt més proper, tant per la vivència de la malaltia com pel llenguatge, aconsegueix mobilitzar-los facilitant la seva conscienciació".

També assenyala que "cal avançar i allunyar-se de la relació paternalista entre metge i pacient i anar cap a una relació més deliberativa que beneficiarà a totes dues parts. Un pas endavant és la intervenció educativa en grup, on un pacient format i entrenat es converteix en un pacient expert capaç de conduir un grup de pacients amb la seva mateixa malaltia i on els professionals assumeixen un rol d'observador". La qüestió és si "estem preparats i disposats a desenvolupat el nostre rol en el nou escenari i col·laborar en allò que anomenem l'apoderament del pacient".

Per la seva banda, el Dr. Tomás Méndez, metge d'Atenció Primària en el País Basc, diu que participar en els programes de pacient actiu "ha canviat la meva manera d'enfocar la informació i les propostes de canvi als meus pacients. Això s'ha traduït en una major proximitat, un major enfocament cap al canvi d'hàbits oi una major implicació i co-responsabilització del pacient en la seva salut".

Des de la seva experiència com a pacient formador de pacients, Mauricio Dueñas assenyala que "m'hagués agradat tenir la possibilitat d'assistir a aquest tipus de tallers quan vaig començar a patir diabetis, perquè segur que hagués dut millor la meva vida amb la malaltia. Per això, crec que caldria incloure-ho en els protocols d'actuació del Sistema Andalús de Salut per a tots els pacients". Un altre tema que destaca és que "a mig i llarg termini, aquests tallers són molt rentables des del punt de vista econòmic per al sistema sanitari, perquè els pacients es tornen més autònoms respecte a la seva malaltia, fet que implica requerir menys recursos del sistema sanitari".

Juan Carlos Mendizábal, també pacient expert en diabetis del País Basc, comenta que "puc aprendre amb altres persones que també tenen la malaltia noves eines i habilitats per conviure amb a meva diabetis sense que ella prengui el control de la meva vida".

Pots seguir a ESTEVE a Twitter en aquest enllaç twitter.com/esteve_news.