Es calcula que el 20% de la població i el 70% de les persones més grans de 75 anys a Espanya tenen dolor crònic. A més, el 39% d'aquestes persones tarda més d'un any en ser diagnosticades i un 29% considera que el tractament que rep no és adequat. El dolor crònic genera en el nostre país uns costos anuals directes i indirectes de 16.000 milions d'euros, xifra equivalent a quasi el 3% del producte interior brut i que supera els costos de les malalties cardiovasculars, la diabetis i el càncer. Aquesta realitat fa que el dolor crònic sigui un problema d'alt impacte en la societat actual i una de les responsabilitats més importants dels professionals de la salut i dels gestors sanitaris.

En aquest context, ahir va tenir lloc a Madrid la Jornada de debat sobre el dolor crònic: gestió eficient dels recursos, satisfacció dels pacients i millora de la salut, organitzada per ESTEVE en col.laboració amb la Fundació Ad Qualitatem i avalada per la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA), i que forma part del programa Gestió 360º de la companyia.

El director general d'ESTEVE Farma, Joe Sullivan, va donar la benvinguda a la jornada, on es van reunir els gestors sanitaris i experts en les diferents àrees implicades en l'abordatge del dolor crònic, reforçant la implicació de la companyia en aquest àmbit. El seu objectiu, com va afirmar Raquel García, directora de Public Affairs & Market Access d'ESTEVE, "és aportar respostes als reptes actuals dels gestors sanitaris en dolor crònic, contribuint a optimitzar els recursos disponibles, la sostenibilitat del sistema sanitari i, sobre tot, la millora de l'eficiència i de la qualitat en l'atenció als pacients amb aquesta patologia". El Dr. Carlos Plata, director científic d'ESTEVE, va destacar que "el dolor crònic és un compromís, una prioritat i un repte per a nosaltres. Un repte que entenem com a un desafiament i un estímul per a la nostra recerca, perquè només amb un enfocament innovador podrem obtenir solucions eficaces que millorin de forma significativa la qualitat de vida de les persones que viuen amb dolor".

Per la seva banda, el Dr. Joaquín Estévez, secretari general tècnic de la Fundació Ad Qualitatem, va afirmar que "abordar el dolor crònic des d'una perspectiva multidisciplinària, sumant els gestors, els clínics i la indústria, és una part fonamental de l'estratègia de la cronicitat, ja que cal general el coneixement necessari per a poder crear uns estàndards de qualitat, eficiència i bones pràctiques en l'àrea del dolor".

Triple objectiu del dolor crònic

Sobre la gestió actual del dolor crònic a Espanya, el Dr. Ramón Cunillera, gerent del Consorci Sanitari del Maresme i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, considera que "malgrat les múltiples iniciatives professionals de metges, infermeres, psicòlegs i farmacèutics, en alguns casos amb bona implicació de l'Administració, difícilment s'han aconseguit atacar simultàniament tres objectius: millorar l'experiència dels pacients, millorar els resultats clínics i reduir costos. Sovint s'ha donat prioritat al resultat clínic (benestar del pacient) per sobre del resultat econòmic (costos del tractament), però en les decisions, en general, pocs cops han intervingut els pacients".

El Dr. Cunillera va afirmar que "les estratègies de maneig del dolor crònic des de la consulta especialitzada dificulten força la vida diària. Tanmateix, en una enquesta publicada fa poc, un 65% dels pacients amb dolor creuen que el responsable de dur la seva malaltia és l'especialista i, encara que sembla estrany, no troben a faltar un lideratge des de l'Atenció Primària. Crec que caldria canviar aquesta percepció".

Pel que fa a l'experiència dels pacients, en general les enquestes mostren una millora important en la seva satisfacció sobre el metge responsable del maneig del seu dolor. Però la percepció de continuïtat entre els centres i els metges encara té un llarg camí per recórrer. "El pacient amb dolor confia en el seu especialista, però creu que només ell serà capaç de millorar el dolor, perquè els altres no el coneixen igual. La continuïtat requereix mecanismes de coordinació que ofereixin més confiança al pacient", va afirmar el Dr. Cunillera.

En la jornada també es van destacar experiències d'èxit en algunes comunitats autònomes en la gestió del dolor crònic, encara que es va posar de manifest l'heterogeneïtat territorial en l'abordatge d'aquests pacients. "Les estratègies comunitàries han començat a tenir alguns resultats a Galícia, i responsables de les conselleries de salut de Madrid i d'Andalusia ens han explicat com s'organitzen en els seus territoris perquè el pacient amb dolor crònic sigui atès per metges amb més formació i millor predisposats a treballar en equip". El Dr. Cunillera va assenyalar que "a molts llocs d'Espanya l'abordatge especialitzat encara està molt localitzat en les unitats clíniques del dolor, protagonitzades principalment per anestesistes. Cal estar atents al progrés de les noves iniciatives, però sobre tot a l'opinió i als resultats clínics experimentats pels pacients".

El dolor crònic: una malaltia, no un símptoma

El Dr. Carlos Goicoechea, Catedràtic de Farmacologia en la Universitat Rey Juan Carlos, va presentar en aquesta trobada el document de consens fet després d'una reunió amb representants de diferents societats científiques, destacant que "cal entendre que el dolor crònic és una malaltia, independent de la causa primària que l'ha causat originàriament. Requereix un abordatge específic i pluridisciplinari, fet que suposa haver de dedicar recursos suficients a tractar-lo, més tenint en compte el progressiu envelliment de la població. Con aquest objectiu, s'ha dedicat temps a proposar iniciatives per a millorar la situació: s'ha assolit un important consens sobre la necessitat de millorar la formació de professionals i pacients sobre el dolor crònic entès com a patologia". Un altre objectiu cabdal, d'acord amb el Dr. Goicoechea, és millorar la coordinació i integració de les diferents especialitats implicades, valorant especialment el paper d'Atenció Primària.

Hi ha alguns protocols i guies d'actuació, fins i tot rutes assistencials, com per exemple el document publicat pel Ministeri de Sanitat el 2011, "Unitats del dolor. Estàndards i recomanacions de qualitat i seguretat", el seu ús no està suficientment generalitzat i la seva implementació és irregular. "D'aquí la necessitat d'una activitat com aquesta, per tornar a posar el focus d'atenció en el problema del dolor crònic, que consumeix una quantitat important de recursos, dificulta la sostenibilitat del sistema i, sobre tot, no aporta solucions ni millora la qualitat de vida dels pacients amb dolor", va afirmar el Dr. Goicoechea.

El dolor crònic: costos directes i indirectes

El professor Álvaro Hidalgo, director del seminari d'economia i salut de la UCLM i president de la Fundació Weber, va destacar l'impacte econòmic del dolor crònic sobre el Sistema Nacional de Salut, afirmant que la càrrega econòmica és superior a la d'altres malalties, essent els costos indirectes la partida més significativa, molt per sobre dels costos directes sanitaris. "S'ha calculat que el cost sanitari anual per al Sistema Nacional de Salut d'Espanya superaria fàcilment els 3.000 milions d'euros per als pacients adults amb dolor crònic, i la meitat d'aquesta xifra correspondria al diagnòstic i seguiment en consultes mèdiques". A més, ha explicat que "si a aquest import li sumem el cost corresponent dels adolescents amb dolor crònic i de tots els pacients amb dolor agut (no crònic), l'import derivat del patiment del dolor és encara molt superior a l'assenyalat ".

A això cal sumar-hi l'impacte dels costos indirectes del dolor, igualment molt elevat. Per exemple, les jornades laborals perdudes a Espanya a conseqüència del dolor pugen a 38 milions, fet que es tradueix en uns costos de 1.800 milions d'euros de pèrdues laborals per incapacitat temporal. A més, d'acord amb Hidalgo, "els costos intangibles a Espanya estarien en una franja entre els 34.000 i els 51.000 milions d'euros, xifra que identifica la pèrdua social generada per l'empitjorament en la qualitat de vida a causa del dolor crònic".

Hidalgo també considera que la Universitat, des de la formació en dolor en medicina, en economia de la salut i gestió sanitària, pot contribuir, des d'una òptica transversal, a conscienciar els futurs professionals sobre la importància del dolor crònic i sobre la necessitat d'un adequat diagnòstic i tractament. "Per això, és fonamental incloure el dolor com a matèria en els diferents plans d'estudi de grau o postgrau", ha afirmat.