26/09/2016

LA MEITAT DELS PACIENTS AMB DIABETIS TIPUS 2 NO TENEN UN BON CONTROL DE LA SEVA MALALTIA

Un control inadequat incrementa el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular en un termini de 10 a 20 anys i perdre anys de vida.

En els últims anys la diabetis mellitus tipus 2 debuta a edats més precoces degut, principalment, a l'augment de l'obesitat i el sobrepès, ja des de la infancia.

L'abordatge integral, la individualització del tractament, la millora de l'adherència i l'educació del pacient són els principals reptes en diabetis que han identificat els més de 450 metges experts reunits aquests dies a Madrid.

En la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) l'adherència terapèutica és cabdal. Però només entre el 30% i el 50% dels pacients que prenen antidiabètic orals i amb prou feines el 25% dels insunilitzats compleixen el tractament1. I els pitjors complidors són els joves, qui tindran un risc més elevat de desenvolupar una complicació cardiovascular. Així ho han posat de manifest els especialistes reunits a Diabento, un simposi on més de 450 metges de tota Espanya han analitzat els reptes actuals i futurs de la DM2 des d'una perspectiva multidisciplinària.

El simposi, organitzat per ESTEVE, està acreditat i avalat per societats científiques de referència: la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), la Xarxa de Grups d'Estudi de la Diabetis en Atenció Primària de la Salut (redGDPS), la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN).

La manca d'adherència és una de les principals causes de mal control metabòlic i s'associa a major morbiditat i mortalitat cardiovascular en DM2. "Qui pitjor controla la seva malaltia són els pacients joves. Cal posar atenció en els diabètics que tenen entre 40 i 50 anys, perquè tindran DM2 durant més anys i això es traduirà en un major risc i en una aparició més precoç de complicacions cròniques derivades de la diabetis, sobre tot cardiovasculars", segons el Dr. Edelmiro Menéndez, president de la Societat Espanyola de Diabetis i coordinador científic de Diabento.

L'educació del pacient en el control de la seva malaltia és fonamental. El tractament en DM2 és per a tota la vida i, a més de l'adherència al tractament farmacològic, és essencial la modificació d'estils de vida. Ha de ser integral, tenint en compte tots els factors de risc cardiovascular, i individualitzat, segons les característiques i la història clínica de cada pacient, "la persona amb DM2 sovint és pluripatològica i cal tenir presents les seves comorbiditats i també que els fàrmacs disponibles tenen mecanismes d'acció molt diferents i que de vegades són complementaris. Les guies són útils fins a cert punt, perquè les recomanacions són generals però el tractament ha de ser el més personalitzat possible".

A Espanya, el Ministeri de Sanitat va impulsar un Pla Nacional en Diabetis per a, entre d'altres objectius, millorar l'adherència al tractament en DM2, però "degut a la transferència de competències en les comunitats autònomes no és possible fer un seguiment de la implementació de les seves directius", segons el Dr. Menéndez.


DM2: debut a edats més precoces degut a l'augment de l'obesitat

La diabetis afecta a quasi 5 milions d'espanyols, dels què 1,5 estan sense diagnosticar segons dades de l'estudi Di@betes2. Els últims estudis epidemiològics mostren que la seva prevalença està creixent: en el món hi ha prop de 400 milions de diabètics i les previsions són de quasi 600 milions el 2035. Això suposa un augment proper al 50% en 20 anys.

A més, "des de fa 10 o 15 anys estem veient que la DM2 apareix cada cop més aviat, sobre la dècada dels 30 anys, quelcom que abans no passava", segons el Dr. Menéndez. L'increment tan important de la prevalença de la DM2, especialment entre els joves, està directament relacionat amb l'augment de l'obesitat i el sobrepès. "Hi ha una relació patogènica entre l'obesitat i el desenvolupament de resistència a la insulina que condiciona l'aparició de la diabetis tipus 2. Cal treballar en la prevenció".

Avui dia Espanya és el país de la Unió Europea amb l'índex més elevat d'obesitat infantil. A banda d'això "el 80% de pacients amb DM2 són obesos i la resta té sobrepès. Menys del 10% té un pes normal", ha assenyalat el doctor.


Diabetis i risc cardiovascular: el peix que es mossega la cua

La DM2 mal controlada és un factor de risc de complicacions cardiovasculars. De fet, la principal causa de mort en aquests pacients és la malaltia cardiovascular (ECV), responsable del 86% de les morts i del 75% d'hospitalitzacions1. A la vegada, la DM2 és un factor de risc d'aparició, desenvolupament i mal pronòstic de cardiopatia isquèmica i d'insuficiència cardíaca (IC). Per aquesta raó, "el tractament integral en DM2 no se centra només en el control de la glucèmia, sinó també de lípids, tensió arterial i altres factors de risc per reduir la probabilitat de complicacions micro i macro cardiovasculars".

Els experts han destacat l'aparició en els darrers anys de nous fàrmacs per al tractament de la DM2, com els inhibidors del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2) que redueixen els índexs de glucèmia i actuen sobre altres factors de risc cardiovascular.

Una altra complicació freqüent derivada de la DM2 és la nefropatia diabètica. "A Espanya, quasi la meitat dels pacients que estan en tractament substitutiu renal són diabètics. I han arribat a aquesta situació per un mal control de la seva DM2".

Pot seguir a ESTEVE a Twitter a través d'aquest enllaç twitter.com/esteve_news.