15/11/2017

SEFAC PRESENTA UNA GUIA PER AJUDAR AL FARMACÈUTIC COMUNITARI A MILLORAR LA ADHERÈNCIA TERAPÈUTICA

El document, que compta amb la col.laboració d'ESTEVE, s'emmarca en el projecte 'ADHe+' i el seu objectiu és reforçar el paper del farmacèutic en adherència i ajudar-lo a detectar pacients no adherents durant la dispensació a la farmàcia comunitària.

Per la seva proximitat i pels seus coneixements del pacient i dels medicaments, el paper del farmacèutic és imprescindible.

L'adherència i l'efectivitat dels tractaments estan directament relacionats i, avui, 1 de cada 2 pacients crònics incompleix la seva teràpia.

Amb motiu del Dia Mundial de la Adherència, la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària (SEFAC), amb la col.laboració d'ESTEVE, ha editat el document Dispensació, adherència i ús adequat del tractament. És una guia pràctica creada dins el projecte ADHe+, l'objectiu és reforçar el paper clau del farmacèutic comunitari en adherència i ajudar-lo a detectar aquells pacients que no compleixen el tractament durant el procés de dispensació. I és que, actualment, es calcula que fins a la meitat dels pacients amb malalties cròniques no compleixen adequadament el tractament prescrit.

El grau d'adherència i l'efectivitat dels tractaments estan directament relacionats. A més de l'impacte en els resultats de la salut, la manca d'adherència també suposa un cost per al sistema sanitari que a Europa és de 125.000 milions d'euros i de 200.000 morts prematures a l'any, associant a més amb una menor qualitat i esperança de vida. A més, també cal tenir en compte que l'augment de l'envelliment (Espanya és actualment el segon país de l'OCDE en esperança de vida), de les malalties cròniques i dels pacients polimedicats són factors que incrementaran aquest problema sanitari.

Tot això converteix a la manca d'adherència terapèutica en un problema sanitari de primera magnitud. Les dades són contundents: en pacients crònics la manca d'adherència és del 50% i arriba a ser del 75% en malalties psiquiàtriques, el 70% en pacients asmàtics i del 50% en pacients amb hipertensió arterial, diabetis o colesterol.

L'abordatge de l'adherència ha de ser multidisciplinar, amb una estratègia conjunta i la participació de tots els actors (pacient, família, cuidador i professionals) per tal de detectar la manca d'adherència i posar en marxa accions eficaces. Sobretot dels professionals sanitaris de la primera baula, com el farmacèutic comunitari, qui per la seva posició estratègica i pels seus coneixements del pacient i dels medicaments és un pilar clau i indispensable en el reforç de la prescripció del metge i en el seguiment del compliment terapèutic del pacient.

L'objectiu de Dispensació, adherència i ús adequat del tractament és dotar al farmacèutic d'eines útils i integrables en el treball diari de la farmàcia que ajudin a detectar aquells pacients que no compleixen el tractament prescrit i a poder establir una relació de confiança per conèixer els motius pels que no pren adequadament la teràpia i poder reconduir aquesta falta d'adherència.

Rosa Prats, farmacèutica comunitària que ha coordinat el document en el qual han treballat diversos experts, assenyala que "el farmacèutic comunitari és una peça clau en l'abordatge de l'adherència, ja que és l'última baula de la cadena abans que el pacient rebi el medicament. Per això, la guia és una magnífica eina que li ofereix l'oportunitat, durant el procés de dispensació, d'ajudar d'una forma fàcil i ràpida a la detecció i abordatge de pacients no adherents, tant en la medicació que decideixen recollir com en la que no ".

En aquest sentit, la decisió final sobre quina estratègia seguir ha de ser individualitzada tenint en compte les circumstàncies que envolten a cada pacient i la seva patologia i utilitzant mesures senzilles adaptades a les mateixes: tècniques conductuals, educatives, de suport social i familiar, dirigides al professional sanitari, Administració i indústria o combinades. A més, és crucial implicar el pacient com a part activa en la selecció d'aquesta estratègia, ja que forma part del seu empoderament en salut.

Són múltiples els factors que influeixen en l'adherència

L'adherència és un concepte que va més enllà de la simple presa de la medicació. Abasta la implicació i el compromís del pacient amb la seva malaltia, amb el seu tractament i amb els professionals sanitaris que l'envolten, i és un problema complex en el qual intervenen múltiples i diferents factors a tenir en compte.

Alguns identificats com a claus tenen a veure amb el propi pacient, com l'edat -els grans tendeixen a oblidar i els joves a qüestionar els tractaments-, la presència de problemes psicològics com depressió -a Espanya l'adherència d'aquests pacients és només el 28% -, o el grau de desconeixement de la malaltia, del tractament i de quines poden ser les conseqüències en cas de no complir-ho

Altres van associats a la teràpia, com el fet que aquesta sigui complexa -existint una relació inversa entre el nombre de dosis prescrites i la adherència-; la presència d'efectes adversos; la percepció que el tractament no és del tot efectiu; l'acceptació i flexibilitat de la teràpia; i la durada del tractament, l'existència de fracassos previs i els canvis freqüents de medicació.

També l'estat de la malaltia juga un paper important. Per a aquells pacients diagnosticats d'una sola patologia l'adherència és significativament superior (54%) comparat amb els pacients amb dos o més malalties. A més, la presència de símptomes és un estímul, en actuar com a recordatori i reforçar la percepció de necessitat. En aquest sentit, per exemple, s'ha vist que els pacients amb malalties cròniques asimptomàtiques, com diabetis, hipertensió arterial són menys adherents perquè no creen consciència de la malaltia i, en canvi, malalties agudes amb símptomes de dolor augmenten l'adherència.

Els factors relacionats amb el personal i el sistema sanitari també s'han de tenir en compte: la manca de temps en la comunicació metge-pacient és un motiu per a l'abandonament del tractament i, en el cas de les malalties cròniques, cal monitoritzar periòdicament al pacient per garantir l'èxit del tractament. Finalment, la situació social i familiar del pacient també influeix. El suport social i emocional, un entorn familiar cohesionat i no viure només augmenten les taxes d'adherència. D'altra banda, l'augment del preu dels medicaments i del copagament dels fàrmacs finançats públicament origina un increment en la despesa en medicaments del pacient i pot ser una barrera per l'adherència.

Els deu punts clau en la comunicació amb el pacient

Identificar les barreres que s'oposen a l'adherència al tractament és el primer pas per determinar quines intervencions són les més adequades per millorar-la. Per aconseguir-ho, és fonamental que hi hagi una bona comunicació entre el pacient i el farmacèutic comunitari, tenint cura de la empatia, les preguntes i escoltant.

Els pacients s'han de sentir còmodes per poder preguntar-los els seus dubtes o preocupacions sobre la medicació. I el farmacèutic ha de comprendre les raons per les quals el pacient no està prenent de manera adequada la medicació.

El document Dispensació, adherència i ús adequat del tractament aporta altres nou punts clau de la comunicació del farmacèutic amb el pacient:

1. Establir en cada cas la via de comunicació més adequada, valorant l'ús de dibuixos, símbols i fins i tot idiomes diferents.

2. Animar als pacients a fer preguntes sobre la seva malaltia i el seu tractament.

3. Utilitzar preguntes obertes.

4. Parlar sobre les repercussions de no prendre la medicació, sobre altres alternatives no farmacològiques, sobre com realitzar la reducció gradual de les dosis i sobre quins medicaments prioritzar (en el cas de pacients polimedicats).

5. Donar l'oportunitat al pacient de implicar-se en les decisions sobre el tractament.

6. Avaluar l'adherència de forma no crítica amb el pacient.

7. Assumir que els pacients poden tenir un punt de vista diferent.

8. No hi ha cap recomanació específica que valgui per a tots els pacients.

9. Revisar periòdicament amb el pacient els seus coneixements, comprensió i preocupació sobre els seus medicaments, ja que varien amb el temps.

Els cinc perfils diferents de pacients

En Dispensació, adherència i ús adequat del tractament es defineixen dos tipus de pacients adherents i tres tipus de pacients no adherents, i de cada perfil dependrà l'actuació del farmacèutic per millorar l'adherència.

Els pacients adherents poden ser clàssics o modèlics. Els clàssics generalment són homes majors de 65 anys amb bons hàbits de vida i bons nivells d'adherència, encara que realment no entenen per què compleixen amb el tractament. Mentrestant, els modèlics viuen en llars nombrosos, tenen bons hàbits de salut i la seva actitud col.laborativa i activa determina, juntament amb la seva constància i rigorositat, els alts nivells d'adherència sent no necessari desenvolupar accions específiques per a ells.

Els pacients no adherents es classifiquen en confosos, desconfiats i banalizadors. Els confosos són majors de 65 anys, la majoria pluripatològics, polimedicats i crònics, que sovint viuen sols i als quals la complexitat del tractament -pel nombre de fàrmacs i la forma de prendre'ls- els impedeix complir-lo.

Els desconfiats són pacients menors de 45 anys en els que la manca de confiança en el professional preval sobre la seva capacitat d'autogestió i que solen ser exigents amb el metge i amb el tractament. Si bé són conscients de la importància de complir la teràpia, la manca d'una bona relació amb el professional és condicionant. Finalment, els banalizadors són menors de 45 anys amb una formació mitjana-alta que pateixen només una malaltia, reben un sol tractament i tenen suport familiar, sent la manca de compromís amb la seva malaltia la principal barrera per a l'adherència i sent poc constants.