Els pacients d'edat avançada amb diabetis tipus 2 són especialment vulnerables a les hipoglucèmies. En un de cada cinc casos, aquests episodis passen desapercebuts per l’absència dels símptomes més comuns d'alerta: sudoració, tremolors o marejos. L'objectiu és reduir la seva incidència amb un control glucèmic menys exigent que en la resta de pacients. Aquestes són les principals conclusions de Diabeclass, una trobada organitzada per ESTEVE que amb el títol ''El maneig del pacient d’edat avançada amb diabetis tipus 2'', ha tingut lloc a la seu corporativa de la companyia a Barcelona.

Més de la meitat de la població espanyola amb diabetis tipus 2 té més de 65 anys -la prevalença d'aquesta malaltia per sobre dels 75 anys és del 30,7% en homes i del 33,4% en dones1. Però en parlar de pacient gran, ''no ens referim només als més grans de 65 anys'', ha assenyalat el Dr. Vicente Pallarés, responsable de la Unitat de Vigilància de la Salut en Unió de Mútues, professor de medicina de la Universitat Jaume I de Castellón i moderador de Diabeclass. ''És un terme més relacionat més amb l'estat de salut del pacient que amb la seva edat cronològica''.

El pacient gran s’associa a fragilitat. Segons el Dr. Jesús Millán, cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón i moderador de Diabeclass, ''acostumen a ser persones pluripatològiques amb una alta comorbiditat, polimedicades, amb algun grau de dependència i un elevat risc d'hipoglucèmia. La fragilitat influeix en el metge de cara a la inèrcia terapèutica i en el manteniment de les decisions, fins i tot quan estaria indicat modificar la teràpia, ja que augmentar la seva intensitat pot augmentar el risc d'hipoglucèmies".

La prioritat és seleccionar un tractament amb baix risc d'hipoglucèmies, perquè ja aquests pacients són especialment vulnerables a patir un episodi d’aquest tipus. És a dir, que el concepte de fragilitat està per sobre del control glucèmic, que ha de ser menys estricte, principalment per les possibles conseqüències d'una hipoglucèmia -des d'una caiguda fins a problemes cognitius, per exemple, o fins i tot la mort.

Els experts de Diabeclass han coincidit en aquest punt, sobre tot perquè en 1 de cada 5 pacients tractats amb insulina les hipoglucèmies es produeixen sense els habituals símptomes d’alarma, fet que es coneix com a síndrome de la hipoglucèmia inadvertida o SHI. I perquè aquesta síndrome multiplica per 6 o 7 el risc d’hipoglucèmia greu.

A Diabeclass d'ESTEVE també s'ha debatut com millorar i optimitzar l'abordatge multidisciplinari del pacient amb diabetis d’edat avançada i també la interrelació entre els diferents especialistes que els atenen, des d’atenció primària fins a medicina interna, nefrologia o endocrinologia. A més, s'han analitzat les estratègies terapèutiques actuals per optimitzar el maneig de la diabetis en aquests pacients, amb unes característiques molt diferents a la resta de diabètics.

Més prevalença i a edats més precoces a causa dels mals hàbits

El 88% de les persones més grans de 18 anys ateses a atenció primària té obesitat o sobrepès i més del 50% és sedentària2. Els experts alerten que els canvis en l’estil de vida dels joves incrementaran de forma exponencial la xifra de 5 milions d’espanyols amb diabetis tipus 2 en els propers 20 o 30 anys. No només augmentarà el risc de diabetis, sinó que també ho farà el risc de desenvolupar-la abans.

''En 20 anys atendrem persones que han viscut la seva adolescència en els anys 80, 90 i 2000, amb un estil de vida totalment diferent al del seus pares i avis, fet que es traduirà en un increment més important de la prevalença de la diabetis'', segons el Dr. Pallarés. ''Les dades de l’IBERICAN assenyalen que el 19,8% de les persones més grans de 18 anys atesos a atenció primària té diabetis, xifres superiors a les dades actuals,''.

El Dr. Millán ha afegit que ''la pandèmia d’obesitat està condicionant que es mantingui l'alta prevalença dels diferents factors de risc cardiovascular: la diabetis, la dislipèmia o la hipertensió arterial''. El Dr. Pallarés ha assenyalat que ''el risc de tenir diabetis en aquestes persones serà més alt. I també ho seran les probabilitats de desenvolupar aquesta malaltia anys abans comparat amb la generació dels seus pares i avis''.

Tots dos experts subratllen la urgència d’iniciar accions ''per a revertir aquesta corba, perquè anem a pitjor'', segons el Dr. Pallarés. Sobre tot, tenint present que ''el millor tractament per a la diabetis és la seva prevenció des de dos pilars bàsics: l’alimentació, l’exercici i el control de pes. Està en les nostres mans'', ha afirmat el Dr. Millán.

Altres temes abordats a Diabeclass han estat la malaltia renal, present en el 60% dels pacients grans diabètics i per tant una morbiditat més freqüent que la malaltia cardiovascular (en el 50% dels casos) i que augmenta amb l’edat. També 'assessoria nutricional des del diagnòstic de la diabetis tenint en compte les particularitats de cada pacient, la utilitat de les eines digitals per als professionals, els pacients i les seves famílies, o les vessants mèdiques-legals de la diabetis degut a l’elevada mortalitat i el major risc de mort sobtada d'aquests pacients, com a conseqüència de les complicacions macrovasculars silents.


Referències
1. Estudio Di@bet.es
2. Estudio IBERICAN (Identificación de la poBlación Española de RIesgo CArdiovascular y renal)